La hora de los valientes. Por (*) Ángel Juárez Almendros

Sin embargo, reconozco que en algunas ocasiones me he mordido la lengua para no herir sensibilidades o para no crear una opinión errónea sobre mi persona. Pero… ¿sabéis qué? Cada vez me importa menos. Hace años que soy un deslenguado, y cada día lo soy un poquito más. No me importa un carajo ser políticamente incorrecto o que mis palabras causen estragos entre mis conocidos. Digo lo que pienso, y punto.

Os he puesto en contexto porque voy a hacer una afirmación que quizás algunos no entiendan. Disparo: de todo lo malo que hay en nuestra sociedad, lo que menos soporto es la cobardía. Es uno de los pecados capitales en los que caemos con más frecuencia, y creo que si lo corrigiésemos todo nos iría mejor. No sé vosotros, pero yo estoy harto de estar rodeado de cobardes. Es obvio que debemos denunciar al político que mete la mano en la caja, pero también al que lo sabe y no tiene las narices de hacerlo público. Vivimos en una sociedad cobarde que se atemoriza con frecuencia, y ese es el escenario ideal para que los poderosos nos sigan sometiendo y la distancia entre clases se vaya ensanchando a toda máquina.

Precisamente por todo esto hay que poner en valor con más fuerza que nunca a aquellas personas que destacan por su valentía. Mujeres y hombres que no se amilanan ante los que mandan y que ponen su carrera –en ocasiones incluso su vida- en peligro por sacar la verdad a la luz o por demostrar que las cosas no son como nos habían contado. Estoy hablando de aquellos que hacen suya la mítica proclama marxista “la peor lucha es la que no se hace”. Insisto, hay que poner en valor su trabajo y aplaudirlos. Por eso vamos a brindar un homenaje a algunos de ellos en los Premis Ones Mediterrània de este año, que se celebran el 1 de junio en Tarragona y que llegan (¡ni yo mismo me lo creo!) a su vigesimocuarta edición.

Ese día va a pisar el escenario del Teatre Metropol (y va a recibir un aplauso fortísimo de las más de 500 personas que llenarán el recinto) Ana Garrido, la funcionaria de Boadilla del Monte cuya valentía a la hora de denunciar unas irregularidades en lugar de mirar hacia otro lado posibilitó que se destapara el caso Gürtel, la trama de corrupción más importante de la historia de España. Desde entonces muchos se han dedicado a destrozarle la vida (por suerte es muy fuerte y sé que lo superará). También recibirán un Premi Ones dos periodistas del Diario Público que son un ejemplo en los tiempos de crisis que corren para esta bella profesión. Me refiero a Patricia López y Carlos Enrique Bayo, que han destapado una gran cantidad de exclusivas relacionadas con las ‘cloacas del estado’ y han puesto en evidencia que la supuesta democracia perfecta en la que vivimos tiene muchos agujeros. Eso les ha costado muchas críticas de políticos y también unas cuantas querellas (aunque las van a ganar todas…).

El pueblo huichol también destaca por su valentía. Esta comunidad indígena ubicada en México tiene un enemigo muy poderoso como son las multinacionales mineras que quieren explotar un territorio que los huicholes consideran sagrado. ¿Pero sabéis qué? Ellos no son cobardes y llevan años plantándoles cara. Y lo van a seguir haciendo. También podemos hablar de la valentía de Juan Diego Botto, un actor de éxito que en vez de rodearse de la jet set y del lujo prefiere hacerlo de colectivos y entidades que luchan por la justicia social y las causas justas. Y podría seguir, pero mejor dejo algo para la noche de la ceremonia… En todo caso, todas las personas o colectivos que van a ser premiados tienen en común que han decidido arremangarse y trabajar, cada uno desde su ámbito, por crear un mundo mejor.

Ya sé que lo digo cada año y que me repito más que el ajo, pero no por eso deja de ser cierto: cada edición de los Premis Ones es muy especial, y no hay ninguna que se parezca a la otra aunque ya son veinticuatro años consecutivos. Estoy convencido de que la ceremonia del próximo 1 de junio será única, irrepetible e inolvidable. Mi consejo es que no os lo perdáis. Ciudadanos del mundo, estad atentos: ha llegado la hora de los valientes.

(*) Ángel Juárez Almendros. Presidente de Mare Terra Fundació Mediterrània y de la Red Internacional de Escritores por la Tierra

[divider]

L’hora dels valents

El que més m’agrada d’envellir, a més de tenir el sarró de la vida ple d’experiències i saviesa, és que cada cop tinc menys objeccions a dir allò que penso. Sempre he estat agosarat i mai he tingut por a donar el meu punt de vista sobre qualsevol tema per truculent que sigui. Els centenars d’articles d’opinió que he escrit són una bona mostra. No obstant això, reconec que en algunes ocasions m’he mossegat la llengua per no ferir sensibilitats o per no crear una opinió errònia sobre la meva persona. Però... sabeu què? Cada cop m’importa menys. Fa anys que sóc un llengut i a cada dia que passa ho soc una miqueta més. No m’importa un rave ser políticament incorrecte o que les meves paraules provoquin estralls entre els meu coneguts. Dic allò que penso, i punt.

Us he posat en context perquè faré una afirmació que potser alguns no entendran. Disparo: de tot el dolent que podem trobar a la nostra societat, el que menys suporto és la covardia. És un dels pecats capitals en què caiem amb més freqüència, i crec que si el corregíssim tot ens aniria millor. No sé vosaltres, però jo estic fart d’estar envoltat de covards. És obvi que hem de denunciar al polític que posa la ma a la caixa, però també a aquell que ho sap i no té els nassos de fer-ho públic. Vivim en una societat covard que s’atemoreix amb freqüència, i aquest és l’escenari ideal perquè els poderosos ens segueixin sometent i la distància entre classes es vagi eixamplant a tota màquina.

Precisament per tot això hem de posar en valor amb més força que mai aquelles persones que destaquen per la seva valentia. Dones i homes que no s’atemoreixen davant dels que manen i que posen la seva carrera –en ocasions fins i tot la seva vida- en perill per treure la veritat a la llum o per demostrar que les coses no són com ens havien explicat. Estic parlant d’aquells que fan seva la mítica proclama marxista “la pitjor lluita és aquella que no es fa”. Insisteixo, hem de posar en valor el seu treball i aplaudir-los. Per aquest motiu brindarem un homenatge a alguns d’ells en els Premis Ones Mediterrània d’enguany, que se celebren el dia 1 de juny a Tarragona i que arriben (ni jo mateix m’ho crec!) a la seva vint-i-quatrena edició.

Aquest dia trepitjarà l’escenari del Teatre Metropol (i rebrà un aplaudiment molt fort de les més de 500 persones que ompliran el recinte) Ana Garrido, la funcionària de Boadilla del Monte la valentia de la qual a l’hora de denunciar unes irregularitats enlloc de mirar cap a un altre costat va possibilitar que es destapés el cas Gürtel, la trama de corrupció més important de la història d’Espanya. Des de llavors molts s’han dedicat a destrossar-li la vida (per sort és molt forta i sé que ho superarà). També rebran un Premi Ones dos periodistes del Diario Público que són un exemple en els temps de crisi que corren per a aquesta bonica professió. Em refereixo a Patricia López i Carlos Enrique Bayo, que han destapat una gran quantitat d’exclusives relacionades amb les ‘clavegueres de l’estat’ i han posat en evidència que la suposada democràcia perfecta en què vivim té molts forats. Això els ha suposat moltes crítiques de polítics i també unes quantes querelles (tot i que les guanyaran totes...).

El poble huitxol també destaca per la seva valentia. Aquesta comunitat indígena ubicada a Mèxic té un enemic molt poderós com són les multinacionals mineres que volen explotar un territori que els huitxols consideren sagrat. Però sabeu què? Ells no són covats i porten anys plantant la cara. I ho seguiran fent. També podem parlar de la valentia de Juan Diego Botto, un actor d’èxit que enlloc d’envoltar-se de la jet set i del luxe prefereix fer-ho dels col·lectius i entitats que lluiten per la justícia social i per les causes justes. I podria continuar, però millor deixo alguna cosa per la nit de la cerimònia... En tot cas, totes les persones o col·lectius que premiarem tenen en comú que han decidit arromangar-se i treballar, cadascun des del seu àmbit, per crear món millor.

Ja sé que ho dic cada any i em repeteixo més que l’all, però no per això deixa de ser cert: cada edició dels Premis Ones és molt especial, i no n’hi ha cap que s’assembli a una altra tot i que ja són vint-i-quatre anys consecutius. Estic convençut que la cerimònia del proper 1 de juny serà única, irrepetible i inoblidable. El meu consell és que no us la perdeu. Ciutadans del món, estigueu atents: ha arribat l’hora dels valents.

(*) Ángel Juárez Almendros. President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra